Després de diversos segles d’oblit, el Museu d’Història Jueva de Girona s’aixeca des del 1992 sobre els fonaments del que potser va ser el centre comunitari i cor de la vida jueva de la ciutat medieval.

Durant la primavera Girona es tenyeix d’un halo de colors i olors encisadors. Per als locals, la ciutat retorna al seu moment més acollidor i, pels turistes, es presenta com un enigma poblat de bellesa. L’encant que ofereix llavors la ciutat és el perdre’s pels racons encantats del nucli històric, que endinsen al visitant en el laberint de carrerons empedrats que condueix cap al cor del barri jueu o el call.

El caminant descobrirà ràpidament que en el lloc de culte dels jueus que van viure a la Girona medieval, hi ha establert el Centre Bonastruc ça Porta, que gestiona el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides.

En creuar la seva porta és fàcil imaginar la vigorosa activitat comunitària que hi havia entre aquelles parets abans de la partença dels jueus el 1492. El temps no va aconseguir esborrar aquesta estela mística que encara es pot percebre durant el recorregut de les sales del museu. Un cert aire medieval cohabita amb els panells informatius, amb les banquetes de descans i amb els llums tènues. El ressò d’aquells cants litúrgics medievals es cola entre la brisa i el vent del seu pati central. No només s’hi trobava la sinagoga, sinó que també hi havia en aquest terreny una escola talmúdica, un micvé i un escorxador kosher.

El 1492 tota aquella activitat va cessar de sobte. El silenci va esdevenir en oblit, i va ser el 1987 quan l’actual museu va ser adquirit per l’Ajuntament de Girona, i gràcies a això, avui podem gaudir, viure i recordar el seu antic passat. Cada pas que donem a través de les seves onze sales ens apropa una mica més a aquell poble que va viure durant gairebé set segles a la ciutat.

La vida quotidiana dels jueus medievals es representa en grans i en petits objectes que emocionen per la seva delicada bellesa. Arracades i sivelles del segle XIII, segells per marcar la matzá, pedres sinagogals. Destaquen una ketuvá del segle XV, i per descomptat, les múltiples làpides rescatades del cementiri jueu de Girona ubicat a Montjuïc.

El museu ens permet endinsar-nos al call i entendre de forma profunda i clara la vida dels jueus de Girona. Conèixer les seves cases, on es localitzaven les sinagogues i el cementiri; quins eren els seus oficis, les seves festes i tradicions; què menjaven; com vestien, i fins i tot com van ser forçats a portar distintius durant la seva etapa final a la ciutat; com era la coexistència de cultures i la societat conversa. Un cop abandones el museu comprens perquè aquella riquesa cultural no va poder esborrar-se.

A demés, compta amb diverses exposicions temporals que no us podeu perdre, com “Diàspores jueves, camins europeus”, que ens parla de la immersió de la cultura jueva en altres societats arran de les mobilitzacions forçades en les que s’ha vist el poble jueu.